Engrescadora, il·lustrativa i commovedora, amena i humana, així és Senyoria (Ed. Proa, Barcelona, 1991), una de les més cèlebres novel·les de l'autor català Jaume Cabré (Barcelona, 1947).
Un relat que descriu de manera objectiva i alhora novel·lada els conflictes socials, polítics i la despietada lluita pel poder a la Barcelona de finals del segle XVIII.
Aquesta fusió, a cavall entre la realitat i la ficció, ha permès a l’escriptor explicar -amb clares intencions pedagògiques- tota una època històrica, descrivint-la al voltant de dos temes recurrents que són el nucli central de la narració: la corrupció de l’aristocràcia a l’antiga ciutat comtal i el finíssim fil que separa, i que al mateix temps aproxima, la vida i la mort.
Els seus protagonistes, sa senyoria Rafel Massó, un experimentat i corrupte jutge, i l’Andreu Perramon, un innocent jove aprenent de poeta, condemnat per presumpte assassinat, són les dues cares de la mateixa moneda. L’un i l’altre representen dos mons oposats però entrellaçats, dialèctics, convivint i exercint entre ambdós una dinàmica inevitable i necessària.
Però això no és tot, l’autor sap teixir magistralment la resta de la història i caracteritzar els seus altres personatges. Ho fa amb aquells altres fils, també antagònics i eminentment subjectius, que reflecteixen al·legòricament les més profundes passions del gènere humà: l’esperança per la vida i l’horror per l’arribada de la mort, la intensitat de l’amor i l’abast de la venjança, els desencadenants de la luxúria i les conseqüències de la fredor, les conspiracions de la traïció i les consideracions de la lleialtat, l'enveja i el conformisme, la impotència i la puixança, la injustícia i la legalitat... etc.
Aleshores, tot aquest teixit queda brodat excel·lentment amb una tècnica narrativa plena de suspens, (a l’estil de la novel·la policial) i amb un llenguatge fresc i irònic, amb constants girs col·loquials que fan de l’obra tota una delícia pels seus lectors.
Si podeu, gaudiu-la.
